dimarts, 28 d’octubre de 2014

El dol d'una criarura

Aquest és un poema de Nadal que va fer l'Anna i que, incomprensiblement he descobert avui. Portava dies a casa i no m'havia parat a llegir-ho. De vegades tanquem el nostre cor i no volem veure el que tenim al davant. Anna, princesa, és molt, molt bonic...










"Alegre com una campaneta que no para de tocar;
Avui el meu cor batega perquè us vull felicitar;
BON NADAL!

El David sempre amb nosaltres i mai s'en anirà;
I aquest Nadal estem amb ell i pensem amb ell;
I segur que mai, mai s'esborrarà"

Anna (i Flupi)

Publicat al Gener 2008

diumenge, 12 de febrer de 2012

Desigs pel 2008 del Josep M. des del Monestir de Montserrat


Que el nou Any, que comença avui, sigui per a tots vosaltres, Natxo, Anna i Anni, com aquesta sortida de sol en la mar de Sitges. El sol, quan surt a l’horitzó, tot ho il·lumina, dóna calor, forma a les coses i color, ofereix vida, força i aliment. Així, doncs, vosaltres, al llarg de tot aquest 2008, cada mes, cada setmana i cada dia, sigueu l’un per l’altre, i per tots els qui us envolten i estimeu: amor, afecte, tendresa, bellesa, vida, coratge i força. Però, sobretot, sigueu amor i perdó l’un envers l’altre i per als demés, al llarg de l’any; és l’únic que cal fer cada dia, com el sol, que és amistat fidel i paciència renovada. El sol cada dia es dóna; vosaltres cada dia sigueu un nou do. En David és com aquest sol que us dóna vida, força i us il·lumina; sempre present enmig vostre com a do

He pensat en tu...

Avui he tornat a mirar rere la finestra
feia temps que no ho feia,
i he observat la fragilitat
I alhora la fortalesa
d’aquell ocell en una branca
sota un fred intens.

I he vist com les branques del til·ler
simètriques i ben posades
s’obrien en una abraçada, cap al cel
i amb música de guitarres
es bressolaven al vent.

I he pensat amb tu, David...
I de les meves llagrimetes
s’ha esdevingut un somriure de pau i placidesa
un missatge d’ harmonia
al pensar que tu allà dalt
hi estaràs tant bé
i que comprendràs

que som com aquelles branques nues
que volem alçar-nos fins a abraçar-te
encara que sigui en somnis
encara que sigui per uns instants...

De ben segur que l’ocellet
t’ha portat moltes llumenetes de colors
i tot el nostre caliu i estimació, per guarnir el teu Nadal.
T’estimo, David. Un petó,

Xènia

Sant Quirze del Vallès, 22 de desembre de 2007 a les 12hores

dilluns, 21 de novembre de 2011

Presentació del projecte DAVID ROVIRA integrat a la Caravana Solidària

Dilluns, es va fer la presentació de la Caravana Solidària al Saló de Cent de l'Ajuntament, acte presidit per l'Alcalde de Barcelona i amb la presència de nombroses personalitats. Vaig quedar col.lapsat i emocionat quan en Francesc Osan, va fer esment al Natxo i l'Anna, i sobretot al David, i va dir que intentarien portar dignament el seu nom que han dedicat a un del 90 projectes que formen aquesta caravana. Un altre cop, el meu agraïment als que han tingut la idea de fer aquest homenatge tan formidable al David.

diumenge, 20 de novembre de 2011

Escrit rebut per l'Avi Àlex

Hola Sr.Alsina,

permeti'm desitjar-li, a vostè i a tota la seva família, que aquestes festes de Nadal les puguin viure amb l'esperit que les caracteritza d'Amor i de Pau. Sé que aquest any no serà fàcil.

Sr. Alsina, li haig de confessar que moltes estones entro al blog del seu nét David. Tot i que les primeres vegades se m'omplien els ulls de llàgrimes i la pena que m'invaia no en deixava continuar, amb el temps he après a mirar-me el blog d'una altre manera. Aquest blog no és simplement per llegir-lo, és per sentir-lo. Per sentir, a través dels pensaments, explicacions i fotos tot l'amor que en David va donar i continua donant i també, l'amor, estimació i afecte que tota la seva família, amics, companys i coneguts li continuen professant.

Amb aquest blog he comprés que el verdader sentiment d'Amor no es pot tenir, sinó que s'ha de sentir. Mentre l'amor per en David sigui viu, el sentim viu, ell estarà i continuarà amb nosaltres.

Amb tot el meu afecte, rebi una forta abraçada,

Cristina Mayans

dilluns, 15 d’agost de 2011

Avui i Sempre

Recordarem al David, avui i sempre.
Parlarem del David , avui i sempre.
Us preguntarem com esteu, avui i sempre.
Us escoltarem, avui i sempre.
Intentarem saber quan més necessiteu que us dediquem el nostre temps, i com....
Ens agrada compartir amb vosaltres les noves vivències i sentiments que elaboreu. És per a nosaltres, també, un aprenetatge. Ara i sempre.
Us entenem.
Formeu part de les nostres vides, com sempre ha estat.
Mònica

Un trosset

Estimada Anna,

Jo també tinc un trosset del meu cor reservat per tu,
Un trosset del meu braç per si et vols recolzar,
Un trosset del meu cap que tot sovint pensa quant extraordinaris sou a la vostra familia: Anna petita, David, Natxo i tú.
I quan aquest cap meu es distreu per un moment ja t'encarregues tú de recordar-m'ho.
Un trosset de paper per posar-te coses boniques,
Un trosset a la memòria, ara que fa sis mesos que ens ha deixat en David,
Un trosset de temps que us dedico amb la mes gran il.lusió,

En definitiva un trosset de vida, que tinc la sort de poder viure a prop vostre

Miquel Àngel

Un estel, una flor, un paper...


Pluja d'estels,
desitjos llençats a l'aire
perquè t'arribin abans
i els puguis capturar del cel.

Un estel: un desig i molt amor,
dos estels: somnis i il·lusions, i molt amor,
tres estels: un munt de coses a dir-te i molt amor,
quatre estels: ....... i molt amor,
cinc, sis, set, vuit...

Els estels, quan van, et porten de nosaltres.
Els estels que estan són plens de tu,
van carregats dels teus missatges
i brillen amb la teva llum.

Distreta miro el cel, la nit és fosca,
un estel em captiva,
l'observo bé i m'adono que fa pampallugues.

He rebut el teu missatge,
i sé que tu has rebut el meu.
Un cop més ens hem entès.

Avui ha estat un estel, demà potser serà una flor,
o potser un paper que m'arribi a les mans,
no ho sé, però quan arribi el moment
no pateixis que el reconeixeré.

Seguim estant en contacte,
els teus senyals tenen força,
els teus senyals són les petites coses del dia a dia
que em criden l'atenció
i que em fan sentir en pau amb mi mateixa.

David, seguim estant en contacte.
David, estic, esperant un altre missatge teu.

Publicat al blog de Kalidoskopi
26-10-2007

Ela gran somni de la vida

Fragment d'un escrit d'un bon amic, en Josep Maria, des de Montserrat. És un escrit que fa referència a aquesta foto, i que em va emocionar molt i que vull compartir amb tothom qui vulgui, perquè el trobo extraordinàriament bell.

"He estat molta estona mirant les fotografies del vostre fill. Vull dir-vos que tot mirant-les se m’han negat els ulls. Hi ha moments que he fet silenci. Cadascuna em diu moltes coses, però sobretot hi ha una que m’ha arribat al fons del cor, és la que està assegut a terra jugant amb una pedra. La trobo d’una bellesa tal, d’una tendresa. Hi ha un misteri que se m’escapa. Una música callada. Una harmonia. Una bondat. És la bellesa de la vida, eternitzada, transformadora. Val a dir, però, que mirant aquesta i d’altres fotografies, ha sorgit en mi el perquè de tot. La fragilitat de la vida, la poca cosa que som al costat del do immens i preciós de la vida, com els humans ens enfadem i discutim a voltes per coses tan absurdes que ens oblidem del més essencial i únic: viure la vida com a do estimant. Pensant que al vostre fill li agradava la música, gaudia de la música i amb la música, ben segur que va trobar, a la seva manera, la música vital i existencial de la vida: estimar.

Quin era el somni d’en David? Per a ell, ara, tot ja és de dia. No
és un adéu, adéu, sinó un a reveure. El gran somni de la vida, per a ell, ara, és la realitat de la vida. Veu la vida. Diu molt aquest poema!"

de Rabindranath Tagore

Madre, ha llegado la hora de que me vaya. Me voy.
Cuando la oscuridad palidezca y dé paso al alba solitaria, cuando desde tu lecho tenderás los brazos hacia tu hijo, yo te diré: ‘El niño ya no está’. Me voy, madre.
Me convertiré en un leve soplo de aire y te acariciaré; cuando te bañes, seré las pequeñas ondas del agua y te cubriré incesantemente de besos.
Cuando, en las noches de tormenta, la lluvia susurrará sobre las hojas, oirás mis murmullos desde tu lecho, y de pronto, con el relámpago, mi risa cruzará tu ventana y estallará en tu estancia.
Si no puedes dormirte hasta muy tarde, pensando siempre en tu niño, te cantaré desde las estrellas: ‘Duerme, madre, duerme’.
Me deslizaré a lo largo de los rayos de la luna hasta llegar a tu cama, y me echaré sobre tu pecho mientras duermas.
Me convertiré en ensueño, y por la estrecha rendija de tus párpados descenderé hasta lo más profundo de tu reposo. Te despertarás sobresaltada y mientras mires a tu alrededor huiré en un momento, como una libélula.
En la gran fiesta de Puja, cuando los niños de los vecinos vengan a jugar en nuestro jardín, yo me convertiré en la música de las flautas y palpitaré en tu corazón durante todo el día.
Llegará mi tía, cargada de regalos, y te preguntará: ‘Hermana, ¿dónde está el niño?’ Y tú, madre, le contestarás dulcemente: ‘Está en las niñas de mis ojos, está en mi cuerpo, está en mi alma’.

Dedicat pel Xavi
30-oct-2007

L'ANNA PETITA

Aquesta és l'Anna, l'Anneta, la meva neboda.

Bellesa de princesa,tendra com una flor, però alhora forta, molt forta.

Els seus ulls i la seva mirada diuen molt, ella parla poc.És callada i tímida, silenciosa i discreta.

Li agrada molt jugar amb les seves coses, i fàcilment s'endinsa en el seu món de fantasia, sense deixar d'estar pendent de tot el que l'envolta.

Amb la seva il·lusió converteix en grans les petites coses,perquè endevina el gest i la intenció en els petits detalls,perquè gaudeix amb una flor o amb una papallona,i perquè, als seus 9 anys, ja ha aprés el valor de la vida.

Anna, t'estimo
Annuska
Publicat al blog de Kalidoskopi23-Sep-2007

El món gira i gira

Tant de temps sense tu,
i sembla que va ser ahir quan ens vas deixar.

Tantes i tantes coses que han passat en aquests mesos,
i sembla que el món s'hagi aturat
el dia que vas marxar.

Com pot seguir endavant la vida
sabent que va fugir de tu aquell 25 de maig?

El món gira, gira i segueix girant,
però tu ja no hi ets per fer-lo girar.
Es nota, no té la força que tenia,
ara gira per inèrcia,
i abans eres tu qui el feia girar.

Seguim amb tu, segueixes amb nosaltres,
però no et podem veure,
ni abraçar, ni besar...

Per què és tan important aquest contacte físic, visual?
És que no tenim prou amb sentir-te, i sentir-nos a prop teu?
Necessitem que tots els nostres sentits s'omplin de tu:
com era el tacte de la teva pell...?

com de fortes les teves abraçades...?
com de tendres eren els teus petons...?
i quina cançó més agradable eren les teves rialles!....
..........
mai no ho podrem oblidar.

Annuska
17-sep-2007
Divertit amb ironia fina
Amic dels seus amics
Veritable inventor, pensador i treballador
Immillorable persona et
Desitgem bon viatge!! Ens deixes molt sols!

Mercè (mestra del David)

La Mercè va acabar el quadern inacabat de del David

És setembre

És setembre
temps de passeig
i noves il·lusions
un nou curs
llibretes en blanc
goma i llapis
retrobada de companys...

M'hauria agradat ser la teva mestra, David
però ves per on
ens hem canviat els papers,
ara has estat tu,
el que ens dones la lliçó:
una lliçó molt especial,
d'emocions retrobades
de bondat, d'amor.

M'hauria agradat ser la teva mestra, David...
però ara ets tu qui ens ensenyes
l'essencial de la vida:
el teu somni, els teus invents,
com diu el teu avi,
la teva empremta,
i tota una història de dotze anys

És setembre
el curs ha començat
ara serà una mica més feixuc
omplir de color
aquell "núvol blanc"
que, com un ocell, va volar...

Xènia (mestra de l'Anna)
Sant Quirze del Vallès, 22 de setembre de 2007

12 anys

Passaran els dies....
passaran els anys....
i sempre estaràs entre nosaltres,
però sempre tindràs 12 anys.

Arribaran els Nadals, un darrere l'altre,
i, és clar, els regals aniran canviant amb els anys,
però els teus sempre seran per a un noi de 12 anys.

Als estius, marxaràs de viatge amb els pares i l'Anna,
a visitar diferents llocs, diferents països,
i potser algun parc temàtic
perquè tu sempre tindràs 12 anys.

L'Anna creixerà, arribarà a l'institut i et portarà amb ella,
i junts anireu passant curs
fins a acabar el batxillerat,
i tu seguiràs tenint tan sols 12 anys.

El Llorenç, el Didac i els teus cosins es faran grans,
aniran a ballar i de festa,
i, naturalment, tu els acompanyaràs
encara que només tinguis 12 anys.

I així, a poc a poc, ens anirem fent grans,
vellets,
però tu sempre tindràs els teus 12 anys.
Annuska
Publicat al blog de Kalidoskopi 7-sep-2007

Recordo

Redordo David
els teus ulls vius
àvids de saber.

El teu somriure tímid,
el teu posat assenyat,
la teva fina ironia.
Recordo...

Recordo les teves inquietuds,
les teves ganes d'aprendre.

Recordo el teu canvi d'imatge
que un bon dia em va sorprendre.

Recordo el teu posat interessant,
ja una mica pre-adolescent.

Recordo les teves notes que intentaven
posar ordre al meu desordre.

Recordo els dos anys compartits amb vosaltres
amb molta il.lusió, vaig aprendre molt.

Recordar-te és un goig,
és fer-te present entre nosaltres,
és portar un trosset teu a la meva vida.

Lídia (professora del David)

Tots els records que tinc de tu

Tots els records que tinc de tú, David, són agradables. Et recordo intermitentment des de pàrvuls a sisè. Pel carrer, a l’escola o amb els amics, amb la família, pel poble, a l’aula o al pati. Et vaig veure amb la guitarra carregada a l’esquena, baixant per l’escala de l’escola de música, rient i fent gresca amb els companys i companyes i vaig pensar: renoi, com passa el temps!. Però no són els exàmens, ni les notes, ni les maquetes, ni les naus amb material reciclat, ni les cançons, ni els dibuixos, ni les excursions, ni les preguntes complicades de ciències naturals…de tú em quedo amb el somriure dolç i la mirada encuriosida.
Tots els records que tinc de tú, David, són agradables.

Quico (professor del David) juny 2007

Tot el que és bell em recorda a tu

Tot el que és bell em recorda a tu
la boira en la nit
la llum de la lluna
les carenes de muntanyes blaves
els arbres, el vent.
Fins i tot en els llibres
descobreixo mots teus
en tots els racons trobo
el teu alè, el teu mirar, el teu gest adient.

Xènia

Són tantes les coses....

David, són tantes les coses que hagués volgut dir-te
i que no ho vaig acabar de fer.

Són tantes les coses que em recorden a tu,
i tants els moments de la vida
que penso que ja no podràs viure.

Són tantes les persones
que quan les veig em retornen la teva imatge.

Fins ara creia que després de la mort no hi havia res més,
que tot s'acabava amb la mort.
Ara penso que no és així.

No crec en el cel, no crec en Déu,
però allà on siguis,
sé que ens segueixes enviant la teva energia i el teu amor.
Perquè ens arriba amb força i ple de vida.

David, són tantes i tantes coses
les que ens van quedar pendents...
però sé que amb el temps, i junts,
les anirem fent.

Annuska (tieta del David)