Publicat al blog In Varietate concordia, d'en Ferran Porta
A l'In varietate concordia m'agrada penjar-hi música, cosa
que faig més o menys sovint. La cançó d'avui té, com totes les altres, un
significat especial per a mi. Escoltar-la ara, vint anys després que aquesta
versió sonés a totes les ràdios, em posa encara la pell de gallina; les
circumstàncies són diferents, és clar, però l'efecte és similar. Parlo de
"Forever young", dels alemanys Alphaville.
Des de fa poc, a més de transportar-me als vuitanta aquest
tema també em fa pensar en una persona. Un dels blogs que visito habitualment
és un lloc especial: el blog d'en David Rovira. "Forever young" és un
dels temes que sona quan hi entres. L'autor del blog es diu Natxo i el seu
fill, en David, a qui està dedicat l'espai, va morir el 2007.
La notícia l'havia llegit als diaris: un nano de 12 anys, de
viatge amb els seus companys de música, havia mort atropellat per un cotxe a
Budapest. Més o menys un any després d'aquell terrible fet, un dia, navegant
per la xarxa, vaig topar per casualitat amb el blog que el Natxo escrivia en
memòria del seu fill. Al començament no sabia qui era, és clar, però al cap
d'una estona vaig recordar aquella tragèdia i vaig lligar caps.
Des d'aleshores hi entro sovint. A través seu he anat
coneixent en David i la seva família fins a fer-la, en certa manera, una mica
part del meu món. Llegint els posts d'en Natxo, sovint m'he sentit petit i m'ha
fet ràbia la impotència, la incapacitat de no poder, o no saber, com ajudar
algú que viu una prova tan dura com la que passen ell i "les Annes",
la seva dona i la seva filla. Potser al Natxo el suport dels seus lectors li
resulta d'ajuda, però segurament no és conscient que els seus escrits també ens
ajuden als qui no volem oblidar el que som: éssers efímers, finits, que per alguna
raó passem per aquest món i, mentre mirem de descobrir-ne el perquè, sobrevivim
intentant ser feliços. Personalment, els escrits d'en Natxo m'ajuden a posar en
perspectiva la meva pròpia realitat i la dels que m'envolten; i també em fan
pensar en la vida i en la mort. No és fàcil trobar-li el sentit, a tot plegat,
i segur que encara ho és menys quan un viu una experiència tan extrema; però
estic convençut que li acabarem trobant, ells, jo i els qui vulguin buscar-lo.
I si, en el camí, el nostre suport serveix a persones com en Natxo i tantes
altres que han perdut un fill a superar una miqueta el seu dolor, el temps que
dediquem a llegir els seus pensaments i donar-los el nostre suport està més que
ben invertit.
"Forever young" la dedico al David i a tots als
qui, com ell, seran joves per sempre més.
