dilluns, 15 d’agost del 2011

Recordo

Redordo David
els teus ulls vius
àvids de saber.

El teu somriure tímid,
el teu posat assenyat,
la teva fina ironia.
Recordo...

Recordo les teves inquietuds,
les teves ganes d'aprendre.

Recordo el teu canvi d'imatge
que un bon dia em va sorprendre.

Recordo el teu posat interessant,
ja una mica pre-adolescent.

Recordo les teves notes que intentaven
posar ordre al meu desordre.

Recordo els dos anys compartits amb vosaltres
amb molta il.lusió, vaig aprendre molt.

Recordar-te és un goig,
és fer-te present entre nosaltres,
és portar un trosset teu a la meva vida.

Lídia (professora del David)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada