i que no ho vaig acabar de fer.
Són tantes les coses que em recorden a tu,
i tants els moments de la vida
que penso que ja no podràs viure.
Són tantes les persones
que quan les veig em retornen la teva imatge.
Fins ara creia que després de la mort no hi havia res més,
que tot s'acabava amb la mort.
Ara penso que no és així.
No crec en el cel, no crec en Déu,
però allà on siguis,
sé que ens segueixes enviant la teva energia i el teu amor.
Perquè ens arriba amb força i ple de vida.
David, són tantes i tantes coses
les que ens van quedar pendents...
però sé que amb el temps, i junts,
les anirem fent.
Annuska (tieta del David)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada