Fragment d'un escrit d'un bon amic, en Josep Maria, des de Montserrat. És un escrit que fa referència a aquesta foto, i que em va emocionar molt i que vull compartir amb tothom qui vulgui, perquè el trobo extraordinàriament bell.
"He estat molta estona mirant les fotografies del vostre fill. Vull dir-vos que tot mirant-les se m’han negat els ulls. Hi ha moments que he fet silenci. Cadascuna em diu moltes coses, però sobretot hi ha una que m’ha arribat al fons del cor, és la que està assegut a terra jugant amb una pedra. La trobo d’una bellesa tal, d’una tendresa. Hi ha un misteri que se m’escapa. Una música callada. Una harmonia. Una bondat. És la bellesa de la vida, eternitzada, transformadora. Val a dir, però, que mirant aquesta i d’altres fotografies, ha sorgit en mi el perquè de tot. La fragilitat de la vida, la poca cosa que som al costat del do immens i preciós de la vida, com els humans ens enfadem i discutim a voltes per coses tan absurdes que ens oblidem del més essencial i únic: viure la vida com a do estimant. Pensant que al vostre fill li agradava la música, gaudia de la música i amb la música, ben segur que va trobar, a la seva manera, la música vital i existencial de la vida: estimar.
Quin era el somni d’en David? Per a ell, ara, tot ja és de dia. No
és un adéu, adéu, sinó un a reveure. El gran somni de la vida, per a ell, ara, és la realitat de la vida. Veu la vida. Diu molt aquest poema!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada