Ahir mentre volava amb avió, em vaig quedar abstreta mirant l'horitzó, vaig sentir un moment de pau i inspiració, un moment en el qual vaig sentir l'escalfor del David aprop meu i que m'ha permés escriure aquestes 4 ratlles que m'agradaria compartir amb vosaltres:
David, ahir et vaig veure.
Volaves aprop meu.
Les teves ales m'il.luminaven de claror!
S'et veia tant feliç!!
Vaig intentar cridar-te
Però no em vas sentir.
Quin goig poder-te veure,
Quin goig poder-te sentir.
El teu cant sonava clar.
El teu cant em va omplir de joia
Vaig seguir la teva estel·la
amb la meva mirada,
i llavors va ser quan vaig poder veure
que em somreies des de l'infinit!!
Quin goig poder-te veure
Quin goig poder-te sentir
David, ahir et vaig veure.
Volaves aprop meu.
Les teves ales m'il.luminaven de claror!
S'et veia tant feliç!!
Vaig intentar cridar-te
Però no em vas sentir.
Quin goig poder-te veure,
Quin goig poder-te sentir.
El teu cant sonava clar.
El teu cant em va omplir de joia
Vaig seguir la teva estel·la
amb la meva mirada,
i llavors va ser quan vaig poder veure
que em somreies des de l'infinit!!
Quin goig poder-te veure
Quin goig poder-te sentir
Montse
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada