Tant de temps sense tu,
i sembla que va ser ahir quan ens vas deixar.
Tantes i tantes coses que han passat en aquests mesos,
i sembla que el món s'hagi aturat
el dia que vas marxar.
Com pot seguir endavant la vida
sabent que va fugir de tu aquell 25 de maig?
El món gira, gira i segueix girant,
però tu ja no hi ets per fer-lo girar.
Es nota, no té la força que tenia,
ara gira per inèrcia,
i abans eres tu qui el feia girar.
Seguim amb tu, segueixes amb nosaltres,
però no et podem veure,
ni abraçar, ni besar...
Per què és tan important aquest contacte físic, visual?
És que no tenim prou amb sentir-te, i sentir-nos a prop teu?
Necessitem que tots els nostres sentits s'omplin de tu:
com era el tacte de la teva pell...?
com de fortes les teves abraçades...?
com de tendres eren els teus petons...?
i quina cançó més agradable eren les teves rialles!....
.......... mai no ho podrem oblidar.
17-sep-2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada