diumenge, 12 de febrer del 2012

He pensat en tu...

Avui he tornat a mirar rere la finestra
feia temps que no ho feia,
i he observat la fragilitat
I alhora la fortalesa
d’aquell ocell en una branca
sota un fred intens.

I he vist com les branques del til·ler
simètriques i ben posades
s’obrien en una abraçada, cap al cel
i amb música de guitarres
es bressolaven al vent.

I he pensat amb tu, David...
I de les meves llagrimetes
s’ha esdevingut un somriure de pau i placidesa
un missatge d’ harmonia
al pensar que tu allà dalt
hi estaràs tant bé
i que comprendràs

que som com aquelles branques nues
que volem alçar-nos fins a abraçar-te
encara que sigui en somnis
encara que sigui per uns instants...

De ben segur que l’ocellet
t’ha portat moltes llumenetes de colors
i tot el nostre caliu i estimació, per guarnir el teu Nadal.
T’estimo, David. Un petó,

Xènia

Sant Quirze del Vallès, 22 de desembre de 2007 a les 12hores

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada