Homenatge de l'Escola

L'Escola del David i l'Anna, l'Escola que és i serà sempre la del David, li ha dedicat un homenatge increíble, absolutament commovedor. Tots els nens de 4rt, 5è i 6è, van fer un dibuix amb alguna de les coses que més li agradàven al David abans i ara: parcs d'atraccions, videojocs, nespres, papallones, llocs, personatges d'aventures, guitarres... amb ells, una comissió va muntar un preciòs mosaic d'una guitarra amb els dibuixos miniaturitzats. Aquest mosaic romandrà sempre a l'escola, en memòria del David, amb tot el que més li agradava. Un homentage directe i silenciòs. Felicitats per la brillant idea, era dificl trobar l'equilibri, i no se m'ocorre una manera més encertada. Gràcies a tota l'Escola i especialment a la Cristina, la Imma, la Txell, l'Eva, l'Eli i la Marta. I també al Toni i l'Empar, pel seu discurs tan encertat, parlant als nens del David, de la Mort i del Record, ajudant als nens a que tinguin eines per crèxer amb menys por a la mort. És el millor homenatge. Aquest és un fragment del discurs:

"Ara fa un any, la mort d'en David va colpir aquesta escola d’una manera molt punyent, i encara ens fa empassar glops amargs tot sovint. Però també és veritat que la vivència d’aquest dol ha fet traspuar més sensibilitat al nostre voltant, més tendresa en els gestos i més espiritualitat en les accions. I els nostres fills estan aprenent a mantenir, més enllà de la matèria, el record d’un amic, un amic molt especial.

Ens hem volgut reunir avui per recordar el David. Ho farem al seu estil, amb alegria i il.lusió.

Aquest és un treball de tots els que el recordem. Fixeu-vos-hi bé: podreu veure llocs, lectures i moltes de les seves aficions... I si ho mireu des de més lluny, veureu la forma. La forma coneguda. La d’un instrument. L’instrument que més li agradava: la guitarra.

I si penseu en el conjunt, veureu que moltes petites coses, moltes petites aficions, moltes petites experiències, fan que siguem com som i, per això, únics i meravellosos.

Aquest treball el posarem en un lloc preferent a la nostra escola: en aquest vestíbul, per on passa tothom. Quan el mirem, farem un somriure i tindrem sempre present el regal que va suposar tenir-lo entre nosaltres.

Podem estar reconfortats que una part de tot allò que va viure en David en aquesta escola ho ha plasmat, en aquest mosaic, el treball de 300 mans, que han transmès l’estimació i el sentiment d’un nombre molt més gran de cors que hem tingut la sort de conèixer-lo i estimar-lo.

Les futures generacions de l’Onze ja no l’hauran conegut, però confiem que aquest mosaic els encomani l’estimació per en David que els seus companys hi han abocat durant la seva creació."